Alba Lajarín Aymamí La Boqueria Aquest reportatge ens situa al Mercat de la Boqueria, un antic mercat del centre de Barcelona. Els mercats, especialment si són de tota la vida, són uns llocs on realment pots trobar gent de tota mena, amb característiques de totes les varietats, i precisament aquesta es la raó per la qual vaig voler fotografiar aquest ambient. M'interessa molt captar les diferents personalitats de la gent que es pot trobar en llocs socials tan recorreguts. El reportatge reflecteix la idea que pretenia expressar. Tant els venedors com els clients són personatges únics que possiblement només es puguin trobar en llocs cèntrics i antics com és aquest mercat. Alba Lajarín Aymamí Cap a casa Alba Lajarín Aymamí Suerte Alba Lajarín Aymamí El fruto del amor Alba Lajarín Aymamí Hace calor Anna Fàbrega Font Bar Els Pirates La fotografia ens dóna la possibilitat de captar l’espai quotidià de forma que aquest ens resulti especial. En aquest sentit, la perspectiva ens transforma la manera de percebre les coses i, en un espai reduït com el d’aquest escenari, trobem moltes maneres diferents d’observar. En un bar passen cada dia milers de situacions, d’escenes i d’històries. Persones d’edat, professió i, en general, de vides completament diferents troben el seu punt d’unió en un mateix espai. És llavors quan la càmara ens filtra aquesta realitat per mostrar-nos la bellesa de l’instant. Anna Fàbrega Font Ampolles - Bar Els Pirates Anna Fàbrega Font Conversa - Bar Els Pirates Anna Fàbrega Font Client - Bar Els Pirates Anna Fàbrega Font Copa - Bar Els Pirates Anna González Albalà Ucraïna: els orfes de la independència El 12 d’abril de 2003 vaig realitzar un viatge a Ucraïna, que es va perllongar fins el 19 d’aquell mateix mes. L’objectiu del viatge era conèixer la situació de l’orfenat de Nikopol, amb el qual hi tenia contacte directe. Un cop allà em vaig ficar en contacte amb tres orfenats més, un a la mateixa ciutat de Nikopol (dins la província de Dnipropetrovs’k; un altre a la ciutat de Constantinovka i l’últim a la ciutat de Dsiershinsk (tots dos situats a la província de Donets’k). En aquest viatge vaig conèixer lleugerament la situació en què estan aquests infants i la situació que pateix el propi país. Les fotografies presentades donen una idea força general d’aquesta situació, a nivell físic dels nens com de les instal•lacions dels orfenats. Anna González Albalà Lligat Anna González Albalà Verola Anna González Albalà Desprès de sopar Anna González Albalà La Cuina Carmina Rosas Calbé Conviure amb la natura Sovint reflectir instants a la vida d’una persona és intentar mirar a través d’una finestra mig oberta. A Conviure amb la natura s’intenta mostrar la realitat de tres joves que comencen la vida en el camp. L’espera de la primera llum del dia, l’olor a herba humida després de la pluja intensa, la constància en el demà, el tacte del fruit d’un esforç, la reconstrucció de l’ahir i la tranquil•litat que deixa el capvespre després de llargues hores al sol, són algunes de les coses que omplen la vida d’aquests nois, que sense deixar d’estudiar es fan lloc dins la societat. Una societat que no té miraments cap a la bellesa de la natura. Aquest reportatge m’ha ensenyat que tot té un cicle, no es pot trencar ni destruir sinó aprendre a estimar i valorar les sorpreses que ens hi esperen. Carmina Rosas Calbé A través de la finestra Carmina Rosas Calbé A poc a poc i bona lletra Carmina Rosas Calbé Estima per les plantes Carmina Rosas Calbé Fruit del meu esforç Guillermo Barberà Llorca Els nens de la cola Tot caminat a ritme de cumbia pels colorits carrers de Granada, fascinat per les seves cases col.lonials i enlluernat per aquelles gents de caminar lent i somriure dolç, vaig descobrir una colla de nens que es dedicaven a enllustrar sabates i ensumar uns pots de vidre plens de una substancia grogosa anomenada cola. Em va cridar l’atencio la seva condició d’intocables, els botigers els feien fora dels seus negocis, les noies canviaven de vorera per no trobar-se’ls de cara i les senyores grans els miraven amb ulls de despreci. Aixi vaig decidir d’aproximar-m’hi i parlar una estona amb ells. Les seves vides em van semblar tant fascinants que vaig pensar donar-los veu. Ells vivien al carrer desde molt petits, sense llit, sense televisor, sense pares, sense educació, en resum, sense res. La colla és la seva única família i el carrer la seva única casa i la cola la seva única sortida. Guillermo Barberà Llorca La Huelapega Guillermo Barberà Llorca En el banco Guillermo Barberà Llorca Repudia Guillermo Barberà Llorca Ellos Marc Sellarés Cots Miserables ironies publicitàries? Mentre en el primer món competim entre nosaltres per tenir el millor cotxe, la millor casa, la millor roba, ordinador, etc..., en els països subdesenvolupats lluiten per sobreviure un dia més. Els eslogans comercials que aquí desperten les nostres ambicions i ansies de consum fan de les necessitats un luxe. Quan en el tercer món el menjar cada dia és un luxe que no tothom es pot permetre. Amb aquestes fotografies realitzades a l’Índia, vull fer palès el desequilibri social i econòmic que pateix el món, per ajudar així a despertar consciències. Marc Sellarés Cots Misèria Marc Sellarés Cots T'agrada conduir? Marc Sellarés Cots No saps quin cotxe tinc? Marc Sellarés Cots Just do It Mònica Tudela i Piñas Soledat Aquestes quatre fotografies porten per títol Soledat i formen part d'un reportatge fotogràfic realitzat al servei d'urgències de l'Hospital de Bellvitge a l'any 2001. Una sel•lecció de les imatges es va publicar posteriorment a la revista Medicina y ciencia. Així com les instantànies que es van triar per a la revista feien especial èmfasi en l'activitat frenética dels metges del servei d'urgències de l'hospital, en aquesta ocasió he escollit les que transmeten d'una manera més clara una altra sensació que també es viu a les urgències: el pas lent del temps i l'espera dels malalts als passadissos. Parlant amb molts dels que apareixen a les fotografies i amb persones molt properes que han hagut de passar llargues temporades als hospitals, el comentari més comú és que, precisament, els centres mèdics són llocs molt solitaris on, de tant en tant, passen coses que trenquen la monotonia. Aquestes imatges volen ser un homenatge a tots ells i a tots aquells que en el futur hauran d'esperar en un passadís d'urgències. Mònica Tudela i Piñas Soledat Mònica Tudela i Piñas Soledat Mònica Tudela i Piñas Soledat Mònica Tudela i Piñas Soledat Suzy Russell El espíritu de los manifestantes Quan vaig anar a les manifestacions de Barcelona contra la guerra de l’Iraq, el que més vaig notar va ser l’enorme mescla de gent de totes les condicions, edats i procedències, gent que probablement en altres circumstàncies no manifestaria la seva opinió, però que en aquells moments s’unia per a dir una sola cosa: no a la guerra. A les meves fotos vaig voler captar aquest esperit, un esperit que més enllà de les qüestions quotidianes, va unir la gent en una sola veu, malgrat les seves diferències. Per això, aquestes quatre fotos representen les persones diferents que vaig veure i la unificació de la gent en una sola veu. Suzy Russell Sin título Suzy Russell Sin título Suzy Russell Sin título Suzy Russell Sin título Valèria Gaillard Francesch Sense títol Llaguts, sardinals, petits mestiers... En total, més de seixanta barques catalanes representatives de tot el litoral mediterrani es desintegren sota el sol i la pluja a l'antic Port-Museu de la Vela Llatina del Barcarès. Un centre de trenta tres hectàrees entre terra ferma i aiguamolls, tancat fa nou anys per falta de pressupost. Des de llavors la col•lecció d'embarcacions, única a la regió, s'ha transformat en el cadàver del patrimoni marítim nord-català i l'indret, en un cementiri de les barques. Fins ara, les pica-baralles entre els polítics locals no ha donat cap resultat i els projectes per salvar les barques han caigut a l'aigua un rera l'altre. El Consell General dels Pirineus Orientals planeja ara d'obrir un nou centre de restauració a Polilles, a través d'un programa de subvenció europea Interreg. Un projecte que esperem que arribi a bon port, abans que sigui massa tard. Valèria Gaillard Francesch Metamorfosi Valèria Gaillard Francesch Sardinals al sol Valèria Gaillard Francesch Barca en descomposició Valèria Gaillard Francesch El cementiri de les barques