Albert Masias Llach Football partout Al Camerun es viu el futbol a tots nivells, des del seu ambaixador Eto’o Fils, fins als nens dels barris més populars, passant per les pantalles dels bars i els venedors de samarretes de tots els equips europeus. La gent segueix les lligues anglesa o espanyola amb la mateixa passió que quan juguen els Lions Indomptables, la selecció nacional i autèntica catalitzadora de la fraternitat camerunesa. Hi ha qui diu, però, i sense equivocar-se gaire, que aquí el futbol és el veritable opi del poble, juntament amb les cerveses que acompanyen un bon partit; la població oblida durant dues parts de 45 minuts els seus problemes quotidians... El reportatge Football partout és una mostra d’imatges realitzades durant la final de la lliga de barris del districte Yaoundé II, celebrada el setembre de 2009 al barri popular de la Briquetterie. Albert Masias Llach Final lliga'09 Yaoundé II (I) Albert Masias Llach Final lliga'09 Yaoundé II (II) Albert Masias Llach Final lliga'09 Yaoundé II (III) Beatrice de Gregorio Una vida más Vaig decidir fer aquest reportatge després de veure els esdeveniments del passat mes de setembre sobre la prostitució a la Rambla de Barcelona. Vaig llegir molts articles sobre el tema i cap d’ells no parlava de les prostitutes com a persones. Gràcies a l’associació Cabiria del barri del Raval, que s’ocupa de reintegrar les noies del carrer, vaig trobar la Linette. La Linette és, per davant de tot, una persona, de fet una persona estupenda. La vida, i especialment el seu no-sexe, l’han confinat al carrer. Al metro i al carrer he vist les mirades de fàstic, de rebuig i sobretot de por de què és objecte. Tot comença en la por a aquell que és diferent. Però la Linette no és tan diferent: només somia a tenir una família i algú que l’estimi. Beatrice de Gregorio Un dia com un altre Beatrice de Gregorio Buscant records Beatrice de Gregorio A qui li agrada treballar? Beatrice de Gregorio Un tatuatge és per a tota la vida David Simón Martret Un lloc a la societat Tokio. Capital del Japó. Més de vuit milions d’habitants a la ciutat i 30 a l’àrea metropolitana. Centre financer d’Àsia i seu de multitud de companyies electròniques, automobilístiques, petroquímiques, etc. Què s’amaga darrere de la ciutat amb l'economia més gran del món? Una societat complexa, interessant, estricta i diferencial, sustentada en una piràmide classista, on si no es forma part de l’elit s’intenta per tots els mitjans d'accedir-hi. Una societat feroçment competitiva, consumista i aclaparadora, on cadascú té el seu lloc. David Simón Martret Elite David Simón Martret One day shop David Simón Martret Salaryman David Simón Martret Hikikomori Enric Vives Rubio Inundacions a l'illa de Madeira El dia 20 de febrer de 2010, un gran temporal va assolar l’illa de Madeira (Portugal). Les fortes precipitacions de la matinada del dissabte van ser de les més grans registrades a l’arxipèlag, i fins i tot a Portugal, i van provocar grans riuades que a la zona del Funchal van tenir uns efectes devastadors. Les rieres es van desbordar per la força de l’aigua que baixava de les muntanyes i van inundar la ciutat de Funchal, no només amb aigua, sinó també amb grans roques, fang, troncs d’arbres, cotxes destrossats, etc. Durant setmanes els habitants de Funchal van treballar dies sencers per recuperar la vida que tenia la ciutat. La catàstrofe natural més important de l’illa en molts anys va tenir un resultat devastador: 42 morts, 600 desallotjats i 250 ferits. Enric Vives Rubio Funchal 1 Enric Vives Rubio Funchal 2 Enric Vives Rubio Funchal 3 Enric Vives Rubio Funchal 4 Manuel Ocaña Mascaró The legacy The legacy of khmer rouge El llegat del khmer rouge és un projecte fotogràfic realitzat durant la meva estada a Cambodja per un període de tres mesos. A través de l'ONG del Servei Jesuïta a Cambodja vaig poder viure de primera mà els desastres d’un dels genocidis més sanguinaris i oblidats de la història moderna. Cambodja segueix patint les conseqüències d’una brutal guerra civil on més de dos milions de persones van ser exterminades salvatgement a mans dels jemeres rojos. Però el seu malson continua latent a la societat actual, ja que milions de mines i restes de bombes van quedar escampades per tot el territori. Com pot un país desenvolupar-se si un terç del seu territori segueix ple de mines antipersona? Manuel Ocaña Mascaró Sense títol Manuel Ocaña Mascaró Sense títol Manuel Ocaña Mascaró Sense títol Manuel Ocaña Mascaró Sense títol Núria Porras Pagès Tranuitar Tranuitar és un apropament a l’ambient nocturn on la realitat es percep d’una manera diferent de la que estem habituats. Coneguts i desconeguts es creuen al llarg de les hores en l’anonimat de la nit i comparteixen moments i situacions que són fugaces. Juntament amb la nit, la llum i la música, transformen la nostra percepció de l’espai, del temps, dels colors i del ritme, creant aquesta nova sensació de la nostra realitat. La nocturnitat convida aquelles persones que no volen acabar el dia a passar tota o una part de la nit sense anar a dormir i d’aquesta manera alleugerir les inquietuds que el seu dia a dia els provoca. És a dir, a convertir-se, per una estona, en tranuites. Núria Porras Pagès 02.05.55h Núria Porras Pagès 02.39.29h Núria Porras Pagès 02.28.19h Núria Porras Pagès 03.09.44h Paloma Merchan Taribó Bedroom captures Quan ens situem per primer cop davant d’aquestes fotografies, si fem una anàlisi de reconeixement, podríem afirmar que ens presenten espais íntims. Ens introdueixen a l’àmbit privat de persones que desconeixem i, en tot cas, ens aproximem a elles a través del que ens suggereixen aquests individus i els entorns que habiten. En una segona lectura, podem adonar-nos, d’una forma subtil, defugint d’afirmacions explícites, fàcils i evidents, que ens fan partícips d’un fragment de vida d’un conjunt de dones que entenen la identitat o el gènere d’una forma diferent de la instaurada per la cultura dominant, heterosexual o normativa. Aquestes fotografies inciten a la reflexió, des del moment en què normes socials que crèiem inamovibles són qüestionades per diferents sectors de la nostra societat que plantegen noves formes de vida d’acord amb una cosa tan important com és el gènere. L’objectiu d’aquestes imatges és trencar els estereotips normatius mitjançant la documentació de noves realitats, en aquest cas de persones que se situen fora del que es considera convencional. Nous models de vida que s’afirmen i s’elaboren en processos de continuïtat, i que qüestionen tot allò identificable sota els paràmetres de normalitat/anormalitat. Paloma Merchan Taribó Sense títol Paloma Merchan Taribó Sense títol Paloma Merchan Taribó Sense títol Paloma Merchan Taribó Sense títol Raúl Valero López López Siscu i Sergi En Siscu té 53 anys i viu amb en Sergi, de 52. Junts comparteixen un pis a Barcelona que en Sergi va heretar dels seus pares. Tots dos estan sense feina, ja que en Siscu va perdre la seva arran de la crisi del sector de la construcció (i ara no tenen cap tipus d’ajut econòmic) i en Sergi es troba incapacitat pel seu alcoholisme i el seu fràgil estat de salut. Subsisteixen amb la pensió per invalidesa que cobra en Sergi pels seus problemes mentals i gràcies al fet que no han de pagar lloguer. Per tot això han establert una relació en la qual ambdós s’ajuden mútuament: en Siscu neteja la casa, cuina i es preocupa per la salut d’en Sergi (ja que ell només pensa a beure), i en Sergi ofereix a en Siscu un lloc on viure. Junts es mantenen en aquesta complicada situació que, en soledat, seria molt més difícil d’afrontar. Raúl Valero López López Sergi i Siscu Raúl Valero López López Siscu Raúl Valero López López Sergi dutxant-se Raúl Valero López López Siscu mirant per la finestra Víctor Puigcerver Guirao Nights in Berlin Nights in Berlin és part d’un reportatge elaborat als carrers de la capital alemanya, sobre la gent que l’habita i l’adorna. Es tracta d’un recull d’instantànies que retraten una part de la vida dels personatges que hi apareixen: la mendicitat, l’alcoholisme i els caçadors d’ampolles són part de la nit berlinesa. Aquí, el reciclatge d’ampolles de vidre i de plàstic és una oportunitat per a tots aquells que es troben en situació de pobresa, que recorren la ciutat buscant ampolles. Se sol pagar de 8 a 11 cèntims per ampolla retornada als supermercats, fent càlculs ràpids podríem dir que per 100 ampolles perceben 9 euros. Slesiches Tor és la parada de metro situada al barri de Kreuzberg, un barri amb un alt percentatge d’immigració, bàsicament provinent de Turquia. Als 80, Kreuzberg era un barri abocat a l’ensorrament, però es va formar un gran moviment social d’estudiants i artistes que van “okupar” els edificis, i amb això va arribar també la immigració a les zones més humils. En aquesta estació de metro trobem un dels personatges fotografiats, que ven bitllets utilitzats de metro dins del període de validesa, però a meitat de preu que la màquina expenedora de tiquets. Aquesta és una altra oportunitat per als buscavides de Berlín, una ciutat on el bitllet senzill de metro val 2,30 euros. Víctor Puigcerver Guirao Slesiches Tor Víctor Puigcerver Guirao Hunting Bottle Víctor Puigcerver Guirao Hunting Bottle 2 Víctor Puigcerver Guirao Transvestite Yurian Quintanas Nobel Vides invisibles Passen desapercebuts enmig d’una societat que avança a un ritme frenètic i on tothom està massa ocupat en les seves pròpies vides per fixar-s’hi. Sobreviuen als carrers de la ciutat dormint en caixers automàtics, barraques, boscos o en qualsevol racó que els serveixi de protecció i construeixen les seves vides al voltant dels rebutjos dels altres. D’aquesta manera es van aïllant, quedant-se al marge i, de mica en mica, les seves vides es tornen invisibles. La indigència és un fenomen complex al qual s’arriba de maneres diferents i del qual ningú no està exempt. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha entre 30 mil i 50 mil persones malvivint als carrers, en edats que oscil•len entre els 35 i els 65 anys. L’atur de llarga durada, els preus de l'habitatge excessius, la manca de permís de treball i/o de residència, problemes familiars o de salut, són algunes de les causes que poden fer que avui gaudeixis d’una casa, una família i una feina, i demà jo no tinguis res. Amb aquest reportatge he volgut mostrar el dia a dia d’algunes persones que viuen al carrer, per intentar aportar una mica més de visibilitat a una realitat que és més propera del que ens pensem. Yurian Quintanas Nobel Vides_01 Yurian Quintanas Nobel Vides_02 Yurian Quintanas Nobel Vides_03 Yurian Quintanas Nobel Vides_04